L'entitat
financera té una àmplia presència a l'ensenyament superior i, a
banda de beques, hi fa negoci amb els carnets estudiantils i els
crèdits
El
Banco Santander és cada cop més omnipresent a les universitats de
l'Estat espanyol i ho és a través de múltiples vies. L'entitat
financera presidida per Ana Patricia Botín, després de la
sobtadamort
del seu pare, Emilio, el passat 10 de setembre,
té més de 1.000 convenis de col·laboració amb centres
d'ensenyament superior d'arreu del món, impulsa diversos màsters i
s'encarrega de concedir anualment desenes de milers de beques a
estudiants, en una operació de màrqueting perfectament estudiada.
La presència als campus i les facultats del Santander no és
altruista, sinó una forma de fer negoci amb les estudiants,
bàsicament a través de la concessió de préstecs i dels carnets
universitaris.
Una
via menys coneguda i que segurament dóna encara més poder a
l'entitat financera és el control del deute de les universitats. En
el cas català, el pes del Santander en aquest àmbit és enorme.
Segons recull l'informe Independents
de qui,
elaborat per la Plataforma
Auditoria Ciutadana del Deute (PACD),
les universitats públiques del Principat acumulen un deute de 68,5
milions, dels quals 57,5 -és a dir, el 83,9%- tenen de creditora
l'entitat presidida per Ana Patricia Botín. Les dades corresponen a
gener de 2014 i la PACD explica que les ha obtingut a través de la
CUP. El pes del Santander en el deute dels centres d'ensenyament
superior catalans contrasta amb el que té la mateixa entitat en el
total del passiu de la Generalitat principatina. I és que dels més
de 52.000 milions d'euros de deute de l'administració
autonòmica, només 2.107
-tot just el 4%- estan en mans del Santander, segons consta en
l'estudi de la PACD.
Desglossat
per centres, la Politècnica (UPC) registra un deute amb els bancs de
30 milions, dels quals 24 són amb el Santander i sis amb Caixabank;
l'Autònoma (UAB) ha de pagar-ne 15,5, que es reparteixen entre les
dues mateixes entitats, amb 11,5 milions al Santander i quatre a
Caixabank; la Universitat de Barcelona (UB) deu vuit milions al
Santander, la mateixa entitat a la que la Pompeu Fabra (UPF) n'hi ha
de pagar sis; mentre que la Universitat de Girona (UdG) té pendents
de pagament quatre milions al Santander i un al Sabadell i la
Universitat de Lleida (UdL) té un deute de quatre també el
Santander.
Presència
arreu del món
La
branca del grup financer dedicada a l'ensenyament superior és la
División Santander Universidades, que segons la informació de la
pròpia entitat manté més de 1.150 convenis de col·laboració amb
“universitats i centres d'investigació” d'una vintena de països,
principalment del Brasil (448), Mèxic (187) i l'Estat espanyol
(117). Mentre les beques per a la promoció a l'estudi, la recerca,
la mobilitat universitària o l'entrada d'estudiants al mercat
laboral es venen com la cara amable del Santander, el negoci s'obté
mitjançant els carnets universitaris. Actualment, més
de sis milions d'estudiants d'arreu
del món fan servir el carnet del Santander, que ofereix la
possibilitat d'obrir un compte corrent a l'entitat vinculat a
l'acreditació.
A
més a més, el Banc Santander té una àmplia oferta de crèdits per
finançar els estudis universitaris, que els propis centres públics
s'encarreguen
de promocionar.
I és que el negoci és el negoci i amb el control del deute no hi ha
dubte que la influència de l'entitat a l'ensenyament superior pesa.
I molt.
*Article publicat a la DIRECTA el 17 d’octubre de 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada